Gianni Rodari mereixeria un bloc sencer per poder comentar amb profunditat la filosofia dels seus contes. També penso que és dels autors que té admiradors i retractors, però que és indiscutible que ha escrit contes sorprenents. Un conte curt que agrada molt als nens, que tenen l'experiència de haver escoltat contes tradicionals, és aquest: Embolicant la troca. A més, aporta una idea d'explicar contes coneguts realment original i que pot ser aplicada a moltes altres històries. L'èxit d'aquest conte està garantit.
Embolicant la troca
—Hi havia una nena que es deia Caputxeta Groga.
—Que no, Vermella!
—Ah, sí, Vermella. "Vés a casa la tia Pascàsia i
porta-li aquesta pela de patata.''
—No: "Vés a casa l'àvia i porta-li aquesta
coca"!
—D'acord, d'acord! La nena se'n va anar al bosc i va
trobar una girafa.
—Apa, quin embolic! Va trobar un llop, i no pas una
girafa!
—I el llop li va preguntar: "Quant fan sis per
vuit?"
—De cap manera. El llop li va preguntar: "On
vas?"
—Tens raó. 1 la Caputxeta Negra va contestar...
—Era la Caputxeta Vermella, Vermella, Vermella!
—Sí, i va contestar: "Vaig a plaça a comprar salsa
de tomàquet".
—I ara! "Vaig a casa l'àvia que està malalta, però
no sé trobar el camí."
—Justa la fusta! I el cavall va dir...
—Quin cavall? Era un llop!
—Oh, hi tant! I va dir
això: "Agafa l'autobús número setanta-cinc, baixa a la plaça de la
Catedral, gira cap a la dreta, i trobaràs tres graonets i un dineret per terra;
deixa estar els tres graonets, agafa el dineret, i compra't un xiclet".
—Avi, avi, no en saps, eh? d'explicar històries... Tot ho
confons, tot ho barreges! Però tanmateix, el xiclet, bé me’l podries comprar.
—D'acord: vet aquí el dineret.
I l'avi va tornar a llegir el seu diari.
