dijous, 6 d’agost del 2015

Embolicant la troca

Gianni Rodari mereixeria un bloc sencer per poder comentar amb profunditat la filosofia dels seus contes. També penso que és dels autors que té admiradors i retractors, però que és indiscutible que ha escrit contes sorprenents. Un conte curt que agrada molt als nens, que tenen l'experiència de haver escoltat contes tradicionals, és aquest: Embolicant la troca. A més, aporta una idea d'explicar contes coneguts realment original i que pot ser aplicada a moltes altres històries. L'èxit d'aquest conte està garantit.

Embolicant la troca

—Hi havia una nena que es deia Caputxeta Groga.
—No, Vermella!
—Ah, sí! Caputxeta Vermella. La seva mare la va cridar i li va dir: "Escolta, Caputxeta Verda..."
—Que no, Vermella!
—Ah, sí, Vermella. "Vés a casa la tia Pascàsia i porta-li aquesta pela de patata.''
—No: "Vés a casa l'àvia i porta-li aquesta coca"!
—D'acord, d'acord! La nena se'n va anar al bosc i va trobar una girafa.
—Apa, quin embolic! Va trobar un llop, i no pas una girafa!
—I el llop li va preguntar: "Quant fan sis per vuit?"
—De cap manera. El llop li va preguntar: "On vas?"
—Tens raó. 1 la Caputxeta Negra va contestar...
—Era la Caputxeta Vermella, Vermella, Vermella!
—Sí, i va contestar: "Vaig a plaça a comprar salsa de tomàquet".
—I ara! "Vaig a casa l'àvia que està malalta, però no sé trobar el camí."
—Justa la fusta! I el cavall va dir...
—Quin cavall? Era un llop!
—Oh, hi tant! I va dir això: "Agafa l'autobús número setanta-cinc, baixa a la plaça de la Catedral, gira cap a la dreta, i trobaràs tres graonets i un dineret per terra; deixa estar els tres graonets, agafa el dineret, i compra't un xiclet".
—Avi, avi, no en saps, eh? d'explicar històries... Tot ho confons, tot ho barreges! Però tanmateix, el xiclet, bé me’l podries comprar.
—D'acord: vet aquí el dineret.

I l'avi va tornar a llegir el seu diari.
GianniRodari
Contes per telèfon
Ed. JUVENTUT, Barcelona 1982