dijous, 14 d’abril del 2016

La llegenda de St Jordi

Hi ha un dia que tota escola de Catalunya s'engalana d'una manera molt especial. Aquest dia sens dubte és el dia de Sant Jordi. I no només passa a les escoles sinó arreu de casa nostra. Una tradició que tots portem molt a dins i que no sé des de quan es deu celebrar. És la tradició d'acabar amb les nostres pors. De fer desaparèixer els nostres fantasmes, els nostres dracs. I vet aquí una cosa ben curiosa i que està molt de moda en els nostres dies: obtenir de la crisi la possibilitat de millora. Treure'n roses de les desgràcies. Filosofies a banda, St. Jordi és de les diades més boniques de l'any. Per mi sempre ha estat un dia de neguit i de joia, un dia primaveral d'esperança que ens prepara per emprendre grans gestes: comprar llibres i roses, i enamorar la teva princesa.

Com que la llegenda de St. Jordi és tan coneguda he copiat una versió ben antiga que a més pot ser dramatitzada. Bona diada!

La Llegenda d'Or


S
ant Jordi era d'un llinatge molt noble de Capadòcia. I va venir una vegada a la província de Líbia, a la ciutat de Silena, prop de la qual hi havia un estany molt gran.

H
i vivia un drac que moltes vegades feia fugir el poble armat contra ell. I anava fins als murs de la ciutat i matava el poble amb el seu alè.

E
ls ciutadans li havien de donar per força cada dia dues ovelles per calmar el seu furor. I, si no ho feien, el drac enverinava l'aire perquè la gent morís.

Q
uan ja no els quedava bestiar, li van donar els seus fills, fins que el drac es va menjar gairebé tots els fills de la gent.

U
na vegada la sort va designar la filla del rei. I llavors el rei, molt afligit, va dir al poble:

REI: Preneu tot el meu or i el meu argent i la meitat del meu regne però deixeu la meva filla.

I

 el poble li va respondre amb furor:

POBLE: Escolta, senyor rei, tu vas fer aquesta llei. I ara són morts tots els nostres infants i vols salvar la teva filla? Si no guardes el que dius, nosaltres et cremarem a tu i tota la teva casa.

Q
uan el rei ho va sentir, va plorar fortament i va demanar un espai de vuit dies per a plorar la seva filla.

A
rribat el moment, el rei, veient que no la podia salvar, la va vestir amb vestiments reials i, plorant i abraçant-la, li va dir:

REI: Oh, filla, jo desitjava tenir de tu néts que fossin reis del meu regne. Ara vas al drac que se't menjarà i jo m'estimaria més ser mort que veure ara la teva fi.


I
 llavors la filla es va llançar als peus del seu pare per rebre la seva benedicció. I el seu pare la hi va donar plorant i la van portar al drac.

I
 vet aquí que Sant Jordi passava per aquell lloc. I la va veure plorant i li va preguntar què tenia.

I
 ella va dir-li:

PRINCESA: Oh, senyor bo, fuig de pressa perquè amb mi no moris!

I

Sant Jordi li fa:

St JORDI: No tinguis por, filla, i digues què esperes aquí, amb tot el poble.

I

ella li ho va explicar tot.
 
Ll

avors St Jordi li va dir:

St JORDI: Filla, no tinguis temor, que jo t'ajudaré en el nom de Jesucrist.
I ella li va fer:

PRINCESA: Oh bon cavaller, no moris amb mi que no em podries deslliurar!

I
 mentre deien aquestes paraules, el drac venia amb el cap alt. I llavors la infanta tremolant va dir:

PRINCESA: Fuig, bon senyor, ben de pressa!

Ll
avors St Jordi es va guarnir del senyal de la creu i va esperonar el cavall vers el drac molt valerosament. I va posar la llança endavant i va ferir el drac tan fortament que en terra el va llançar.
 
I

va dir a la donzella:

St JORDI: Posa la teva corretja al coll del drac i no tinguis por d'ell.

I
 quan ella ho va fer, el drac la va seguir com si fos un gosset mansoi.

Q
uan la princesa va portar el drac a la ciutat tot el poble fugia d'ací d'allà pels boscos i les muntanyes dient:

POBLE: Quina desgràcia! Ara morirem tots!

I

St Jordi els va dir:

St JORDI: No tingueu por, que Nostre Senyor m'ha enviat aquí a vosaltres perquè us deslliurés de la pesta del drac. Només heu de creure en Jesucrist i batejar-vos i jo mataré el drac.

Ll
avors el rei i el poble es van batejar. I St Jordi, amb l'espasa arrencada, va matar el drac i va manar que el llencessin defora la ciutat. I amb quatre parells de bous el van llençar en un camp.

I
 el rei, a honor de Sta Maria i de St Jordi va fer construir una bella església, en la qual, sota de l'altar, hi havia una bella font d'aigua que guareix de tota malaltia tothom qui en beu.

I
 el rei va oferir a St Jordi molts tresors i molts béns, i res no va voler prendre i va manar que fos donat als pobres. I havent-se acomiadat del rei i la princesa se'n va anar.

Iacopo de Varazze: La Llegenda d'Or
(S. XIII)          traducció feta al s. XV

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada