La llegenda de St Jordi

Hi ha un dia que tota escola de Catalunya s'engalana d'una manera molt especial. Aquest dia sens dubte és el dia de Sant Jordi. I no només passa a les escoles sinó arreu de casa nostra. Una tradició que tots portem molt a dins i que no sé des de quan es deu celebrar. És la tradició d'acabar amb les nostres pors. De fer desaparèixer els nostres fantasmes, els nostres dracs. I vet aquí una cosa ben curiosa i que està molt de moda en els nostres dies: obtenir de la crisi la possibilitat de millora. Treure'n roses de les desgràcies. Filosofies a banda, St. Jordi és de les diades més boniques de l'any. Per mi sempre ha estat un dia de neguit i de joia, un dia primaveral d'esperança que ens prepara per emprendre grans gestes: comprar llibres i roses, i enamorar la teva princesa.

Com que la llegenda de St. Jordi és tan coneguda he copiat una versió ben antiga que a més pot ser dramatitzada. Bona diada!

La Llegenda d'Or

S

ant Jordi era d'un llinatge molt noble de Capadòcia. I va venir una vegada a la província de Líbia, a la ciutat de Silena, prop de la qual hi havia un estany molt gran.

H

i vivia un drac que moltes vegades feia fugir el poble armat contra ell. I anava fins als murs de la ciutat i matava el poble amb el seu alè.

E

ls ciutadans li havien de donar per força cada dia dues ovelles per calmar el seu furor. I, si no ho feien, el drac enverinava l'aire perquè la gent morís.

Q

uan ja no els quedava bestiar, li van donar els seus fills, fins que el drac es va menjar gairebé tots els fills de la gent.

U

na vegada la sort va designar la filla del rei. I llavors el rei, molt afligit, va dir al poble:

REI: Preneu tot el meu or i el meu argent i la meitat del meu regne però deixeu la meva filla.

I

 el poble li va respondre amb furor:

POBLE: Escolta, senyor rei, tu vas fer aquesta llei. I ara són morts tots els nostres infants i vols salvar la teva filla? Si no guardes el que dius, nosaltres et cremarem a tu i tota la teva casa.

Q

uan el rei ho va sentir, va plorar fortament i va demanar un espai de vuit dies per a plorar la seva filla.

A

rribat el moment, el rei, veient que no la podia salvar, la va vestir amb vestiments reials i, plorant i abraçant-la, li va dir:

REI: Oh, filla, jo desitjava tenir de tu néts que fossin reis del meu regne. Ara vas al drac que se't menjarà i jo m'estimaria més ser mort que veure ara la teva fi.

I

 llavors la filla es va llançar als peus del seu pare per rebre la seva benedicció. I el seu pare la hi va donar plorant i la van portar al drac.

I

 vet aquí que Sant Jordi passava per aquell lloc. I la va veure plorant i li va preguntar què tenia.

I

 ella va dir-li:

PRINCESA: Oh, senyor bo, fuig de pressa perquè amb mi no moris!

I

Sant Jordi li fa:

St JORDI: No tinguis por, filla, i digues què esperes aquí, amb tot el poble.

I

ella li ho va explicar tot.

 

Ll

avors St Jordi li va dir:

St JORDI: Filla, no tinguis temor, que jo t'ajudaré en el nom de Jesucrist.

I ella li va fer:

PRINCESA: Oh bon cavaller, no moris amb mi que no em podries deslliurar!

I

 mentre deien aquestes paraules, el drac venia amb el cap alt. I llavors la infanta tremolant va dir:

PRINCESA: Fuig, bon senyor, ben de pressa!

Ll

avors St Jordi es va guarnir del senyal de la creu i va esperonar el cavall vers el drac molt valerosament. I va posar la llança endavant i va ferir el drac tan fortament que en terra el va llançar.

 

I

va dir a la donzella:

St JORDI: Posa la teva corretja al coll del drac i no tinguis por d'ell.

I

 quan ella ho va fer, el drac la va seguir com si fos un gosset mansoi.

Q

uan la princesa va portar el drac a la ciutat tot el poble fugia d'ací d'allà pels boscos i les muntanyes dient:

POBLE: Quina desgràcia! Ara morirem tots!

I

St Jordi els va dir:

St JORDI: No tingueu por, que Nostre Senyor m'ha enviat aquí a vosaltres perquè us deslliurés de la pesta del drac. Només heu de creure en Jesucrist i batejar-vos i jo mataré el drac.

Ll

avors el rei i el poble es van batejar. I St Jordi, amb l'espasa arrencada, va matar el drac i va manar que el llencessin defora la ciutat. I amb quatre parells de bous el van llençar en un camp.

I

 el rei, a honor de Sta Maria i de St Jordi va fer construir una bella església, en la qual, sota de l'altar, hi havia una bella font d'aigua que guareix de tota malaltia tothom qui en beu.

I

 el rei va oferir a St Jordi molts tresors i molts béns, i res no va voler prendre i va manar que fos donat als pobres. I havent-se acomiadat del rei i la princesa se'n va anar.

Iacopo de Varazze: La Llegenda d'Or

(S. XIII)          traducció feta al s. XV