Aquest és el típic conte dels boscos nòrdics. Possiblement
precursor del Senyor dels anells de Tolkien, amb
la petita guspira trapella del Lazarillo de Tormes. Té la seva trama, la seva
sorpresa i per suposat la seva ensenyança en el desenllaç. És divertit, ocurrent i amb la
dosi justa de misteri. No
tindria més comentari si no fos que un dia llegint l’argument de la suite de l’obra
Peer Gynt em vaig adonar que era
el mateix que el del nostre conte. I és que Henrik Ibsen és l’autor d’ambdues obres, perquè
resulta que és la mateixa. Vet aquí doncs, una contalla noruega amb tot el
seu encant.
Pere el gandul i
el rei dels trolls
Quan en Pere tornava a casa, ella intentava de fer-lo
entrar en raó.
-No pots pas fer de rodamón tota la vida!, li deia. Ja és
hora que et casis i busquis feina. Almenys arregla el sostre de casa, que aviat
em caurà a sobre!
-Jo no serveixo per ser pagès o fuster, contestava en
Pere. Un dia, em casaré amb una princesa, viuré en un castell i tindré una
colla de criats!
Un vespre, en Pere va decidir anar a ballar, però no es
va molestar ni a rentar-se ni a canviar-se de roba. Quan les noies el van veure
arribar, greixós, despentinat i amb la roba enfangada, cap no va voler ballar.
Així que es va quedar en un racó tot sol i emmurriat.
De sobte, va veure entrar l'encantadora Sueva i els seus
pares. De seguida va saltar al seu davant, la va convidar, i sense ni tan sols
esperar la resposta, la va arrossegar entremig dels balladors. Sueva era tant gentil que no
es va molestar per la mala educació del xicot. Cal dir que en Pere era un xicot
ben plantat. Però la mare de la Sueva coneixia la seva fama de gandul i es va
enfadar molt quan va veure la seva filla ballant amb ell. La mare li va fer
senyal que tornés al seu costat.
-Pere, deixa'm estar, la mare em crida, va dir la Sueva a
l'orella del xicot.
Per tota resposta, ell la va estrènyer més fort. Ella va
insistir:
-Si et plau, deixa'm anar.
-No! Vull ballar amb tu!
Furiós perquè la xicota l'havia abandonat, en Pere se'n
va anar a la muntanya. Hi havia lluna plena i s'hi veia quasi com si fos de
dia, tot i que faltava poc per a la mitjanit. De sobte, es va adonar que
caminava darrera seu. Es va aturar, amb el cor bategant, i va veure que era una
noia sola. Però la va trobar molt estranya, amb aquell nassot tan llarg que es
balancejava d'un costat a 1'altre, com la trompa d'un elefant.
-De quin poble sou?, li va preguntar.
-Jo no sóc de cap poble, va dir ella. Sóc la filla del
rei Baboro.
Llavors ell va comprendre
que aquella nena pertanyia al poble dels trolls i no va poder evitar una
esgarrifança.
Després va pensar que ara era l'ocasió somniada de
freqüentar una princesa... però ¿una princesa acceptaria de casar-se amb un
simple pagès?
Llavors ell, desvergonyit, va dir:
-Jo sóc el príncep Pere, fill de la reina Matilde. Em
passejo pel país per veure com viuen els meus súbdits. I vós, princesa, ¿què
feu per la muntanya a aquestes hores?
-He sortit a refrescar-me una mica, va dir ella. Fa tanta
calor a la sala de ball del palau!
-Alça, ¿vós també teniu un ball aquest vespre?, va dir en
Pere. Però on és el palau?
-Veniu, príncep Pere, us l'ensenyaré. Us convido al gran
ball dels trolIs!
Pere era gandul però no era un pallús. Sense dubtar, va
seguir la princesa troll fins al camí que s'endinsava al cor de la muntanya i
conduïa a una immensa caverna. El terra trontollava de trolls que ballaven
mentre uns altres menjaven i bevien al voltant d'una taula immensa presidida
pel rei Baboro,
L'arribada d'en Pere va ser sonada i les noies trolls,
quan el van veure van començar a fer esgarips i xisclets. Llavors en Pere es va
posar tot cofoi i va adoptar un aire presumptuós, però aviat les xerrameques de
les trolls el van fer sentir incòmode!
-M'agradaria picar-li el cul!, deia una.
-No, deixeu-me, protestava una altra, el tallaré a
trossets i el faré rostit!
-Vosaltres ja esteu prou grasses!, va dir una altra. Jo
també vull tastar-lo.
Tots el trolls feien pinya al voltant d'en Pere
saltironant de contents i llepant-se els morrets.
Afortunadament, la princesa va anar a parlar amb el seu
pare i el rei va picar de mans.
-Silenci!, va cridar. I dirigint-se a en Pere va dir:
Així que tu ets príncep?
-Molt bé, molt bé, va mormolar el rei. ¿I et vols casar
amb la meva filla?
-Mmmmmmm... jo... no hi havia pensat gaire, però ja que
vós m'ho proposeu, accepto la mà i el regne com a dot.
-Ep, no tant de pressa!, va protestar el rei. Tindràs el
meu regne després de la meva mort. Abans, cal que passis algunes proves. Però
no t'amoïnis, si no ets digne de ser el meu gendre sempre seràs bo per ser
menjat!
Després d'aquestes paraules, una tempesta de crits,
rialles i de picaments de peus es va desencadenar entre els trolls.
-Les proves! Co-men-cem les pro-ves!, cridaven centenars de
boques amb dents punxegudes.
Per esdevenir rei, en Pere
estava disposat a tots els sacrificis. Va
declamar fermament:
-Me'n sortiré, de les proves!
-Primer, va continuar el rei, has de portar una cua com
tots nosaltres. És un signe de noblesa.
Un troll va anar a buscar la cua de la vaca que havien
servit al banquet, i la va enganxar al darrere d'en Pere. El noi va començar a
remenar el cul amb cadència per fer voltar amb força la insígnia de la noblesa.
Els crits de joia i els cops de peu es van multiplicar.
"El meu poble ja m'aclama!" va pensar en Pere.
-Ara, va continuar el rei quan hi va tornar a haver
silenci, menjaràs i beuràs amb mi.
Dos trolls van portar plats i copes. El rei es va
inclinar per olorar amb aire de gurmet la pudor de podrit i d'excrements que
feien. Va oferir una copa a en Pere tot dient:
-Són especialitats del meu regne!
Però la pudor era tan repulsiva que en Pere la va refusar
enèrgicament.
De seguida, els trolls s'hi van acostar. Quan va veure
aquells morrets cargolats damunt d'aquelles dents tan punxegudes, en Pere va
agafar la copa, es va tapar el nas i es va empassar el líquid sense respirar. Llavors els
trolls el van aclamar:
-Visca! Visca el príncep Pere!
-Perfecte, va dir el rei, menja i beu tant com vulguis
mentre duri l'espectacle.
Els trolls s'amuntegaven als costats de la cova mentre
els músics i els ballarins se situaven al mig. Imagineu trenta gats amb la cua
atrapada en una ratera, tindreu una idea de la música. Imagineu-vos tres
elefants saltironejant i deu porcs que es recargolen i tindreu una idea dels
ballarins.
Els trolls sospiraven i s'eixugaven els ulls perquè
estaven molt emocionats per l'espectacle. Però en Pere es cargolava de riure. Quan
el rei se'n va adonar, es va indignar. Va picar de mans i va aturar
l'espectacle, es va aixecar i, adreçant-se a en Pere, va dir amb aire solemne:
-Malauradament, ja veig que no ets sensible a la música i
a la dansa, ni tampoc als menjars exquisits. Llàstima! ¿De què et serveixen els
ulls, les orelles i la llengua? Afortunadament, et tinc afecte i te'n donaré
proves: t'arrencaré els ulls i la llengua. Així et podràs quedar amb nosaltres
sense cap problema.
En Pere es va aixecar, esgarrifat, va començar a recular
cap a la sortida i va cridar al rei:
-Pareu! No vull quedar-me cec i mut, no em vull quedar
amb vosaltres! A més a més, no sóc cap príncep. He dit una mentida, m'ho he
inventat tot!
Els trolls s'hi acostaven perillosament, llavors ell va
començar a córrer amb totes les seves forces cap a la sortida.
Una patuleia de trolls es va llançar darrere seu
xisclant.
Amb el cap bullint i el pit a punt d'esclatar-li, en Pere
corria pel camí que pujava cap a la sortida. Finalment, va veure allà dalt de
tot una claror: la llibertat, la vida! Però els trolls ja se li havien enfilat
per la roba i li començaven a estripar amb les ungles i les dents. A unes
quantes passes de la sortida, va caure, rendit, i aquella tropa cridanera se li va enfilar per damunt.
"Aquesta vegada, s'ha acabat", va pensar en
Pere.
Llavors en mig del
silenci de la nit, es va alçar el to greu d'una campana. De sobte, els trolls
es van tapar les orelles mentre grinyolaven i retornaven cap a 1'interior de la
muntanya. En pocs segons, tots havien desaparegut i en Pere va restar sol, estabornit,
masegat, però viu. Sense perdre temps, va. baixar cap a la vall, cap a la
campana que encara sonava. Va arribar al poble i va anar de dret a 1'església.
-Vull saber qui ha tocat les campanes en plena nit,
segurament no ho ha fet expres
sament, però m'ha salvat
la vida.
Quan va entrar a l'església, la campanera es va llançar
als seus braços: era la Sueva. La noia li va dir:
-I l'has encertada, va contestar en Pere, Si sabessis la
por que he passat! Em sembla que tot això m'ha fet passar les ganes de rodar
per les muntanyes. Imagina't que he estat a punt d'esdevenir el príncep dels
trolls, però a partir d'avui, tu seràs l'única princesa per a mi.
Al cap d'uns quants dies, en Pere es va casar amb la
Sueva. Perquè ella anés a viure a casa seva, va arreglar la teulada de la casa i es va posar a treballar de valent.
Va fer de pagès durant tota la seva vida, però tot i això va ser feliç com un
rei.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada